ELS SENTITS DEL VI (II)

Al post de l'altre dia us parlem de la importància de seleccionar el lloc ideal per al perfecte tast del vostre vi, i vam aprendre les passes generals a seguir per fer un tas com cal. Avui ens centrarem en la primera gran etapa del procés: l'anàlisi visual.

La primera impressió és la que compta, o això diuen. El sentit de la vista ens aporta les nostres primeres sensacions sobre un objecte, ens ajuda a determinar aspectes concrets i fàcils de catalogar i fins i tot a saber si alguna cosa ens agradarà o no. Al món del vi passa el mateix. Encara que no sigui tan important com la informació que ens aportaran l'aroma i el seu sabor, l'anàlisi visual serveix per obtenir algunes dades essencials sobre la concentració i la maduresa del vi que tastarem.

Durant l'anàlisi visual, cal tenir en compte cinc aspectes:

1. La primera impressió: el color.
   
   
   
2. La intensitat del color.
   
   
   
3. La netedat o terbolesa.
   
   
   
4. La viscositat o fluïdesa.
   
   
   
5. L'efervescència.

Abans de servir el vi, ens hem d'assegurar que ho fem a la temperatura adequada, i si es tracta d'un vi negre vell, és recomanable decantar-lo. Si fem un tast de diversos vins, començarem pels escumosos, per seguir amb els rosats, els blancs i acabar amb els negres. Un bon consell és disposar d’una mica de pa torrat o aigua per rentar el paladar entre tast i tast.

-Consell exprés: organitza el teu tast perquè no superi l'hora i mitja. Com més durada, menor percepció sensorial.

• 1. La primera impressió: el color. El raïm determina el color del vi. El vi negre, per exemple, deu el color a la pell del fruit, que es macera juntament amb el most fins que s'aconsegueix el color desitjat. El to verdós o palla dels vins blancs, en canvi, procedeix dels raïms grocs o blancs, mentre que els rosats solen elaborar-se amb raïms vermells el most dels quals es macera amb la pell durant un període de temps breu.
  
  Per saber l'edat del vi i el seu estat de conservació, ens hem de fixar en el rivet, que és la vora del vi en copa, on la tonalitat s'aclareix i desvetlla el to real del vi. Per això inclinarem la copa lleugerament sobre un fons blanc. Un vi negre de criança, i sobretot un reserva, té un rivet de color teula a causa de l'oxidació que ha adquirit durant el seu envelliment en bóta, mentre que un vi jove presenta un to violaci o robí.
  
  
  
  
• 2. La intensitat del color. Quan tombem la copa, podem dividir el vi en diferents capes de color. Com ja hem dit, el rivet és la part més clara i, per tant, la que ens facilitarà la informació del color pur; no obstant això, a la capa alta, que correspondria a la quantitat de vi que queda a la base quan inclinem la copa, el to resulta més intens. La combinació entre la capa alta i les posteriors, anomenades capes baixa i mitjana, és la que ens ofereix el resultat final del color, que anotaríem com a cirera picota, groc palla o granat amb fons robí, per exemple.
  
  Amb l'edat, els negres s'aclareixen, adquirint tons més ataronjats o terrosos, i els joves tendeixen a enfosquir-se.
  
  
  
  
• 3. La netedat o terbolesa. Si mantenim la copa en aquesta posició també podem determinar la lluentor o l'opacitat del vi. La netedat es pot determinar de seguida observant si es presenten sediments en suspensió. Gràcies a això sabrem si s'han dut a terme les tasques de filtratge i clarificat i podrem catalogar el vi com a brillant, net o transparent si no s'observen sòlids, o opac, velat o tèrbol si trobem defectes. La brillantor s'ha d'apreciar gràcies a la llum, que s'ha de reflectir al vi de forma viva i alegre.
  
  
  
  
• 4. La viscositat o fluïdesa. El pas següent és agitar la copa amb moviments circulars per apreciar-ne la densitat: un vi fluid es comporta com l'aigua i un vi viscós com l'almívar. Després d'agitar la copa es formen les gotes, anomenades llàgrimes, la densitat de les quals depèn del contingut alcohòlic i dels sucres que hi ha al vi. Els vins vells o evolucionats formen llàgrimes més denses, abundants i curtes; els vins joves, per contra, deixen unes llàgrimes molt més separades. Com més nombroses i persistents siguin, més indicadores de cos i volum seran.
  
  
  
  
• 5. L'efervescència. El gas carbònic és present en tots els vins, ja que apareix de manera natural durant el procés de fermentació. No obstant això, la quantitat és tan petita en els negres i els blancs que a la majoria de vins no s'aprecia a la vista, ni tan sols a la boca.
  
  Els vins escumosos, per la seva banda, es caracteritzen per les bombolles. En aquests vins, la mida i la persistència de les bombolles són paràmetres importants que en demostren les seves qualitats.

 Un cop analitzats aquests cinc senzills punts, ja podem dir que hem fet la nostra entrada al món del tast de vins i que, per tant, som una mica menys principiants que abans. El proper gran pas serà l'anàlisi olfactiva, una mica més complicada de realitzar que la visual però igual d'entretinguda. Recordeu no posar-vos massa perfum i deixeu la galleda de lleixiu per netejar les rajoles del terra per un altre dia. Salut!