Tothom sap reconèixer una ampolla de vi, ja sigui pel seu característic color verd –precisament anomenat verd ampolla per aquest motiu–, per l'inconfusible tap de suro o per la forma allargada del coll, que s'amplia a la base per formar el cos de l’ampolla.
Tot i això, hi ha un detall més que ens indica, de forma irrevocable, que ens trobem davant d'una ampolla de vi: el fons enfonsat de la base. Corria el segle XVI quan es va fabricar la primera ampolla de vi de vidre del món, que ja tenia un fons convex. A partir de llavors, totes les ampolles que es van fer van seguir aquest patró, amb fons voltats en unes ocasions de forma més punxeguda i en altres més aplatada.
La veritat és que no totes les ampolles que es comercialitzen actualment compten amb aquesta característica, encara que corri la remor infundada que els vins embotellats en ampolles amb fons enfonsat són de més qualitat que les ampolles bordeleses que tenen un fons pla. Però la veritat és que el recipient de vidre no influeix en absolut en la qualitat del vi. Totes les ampolles de mida estàndard contenen 75 cl i en una góndola col·locades les dues ampolles –la de fons normal i la de fons enfonsat–, una al costat de l'altra, la de fons enfonsat sembla ser més imponent, perquè sí o sí que ha de créixer cap amunt per compensar l'aire que queda a baix.
Actualment, molts enòlegs intenten aportar al fons enfonsat explicacions més avantatjoses que físiques, com per exemple, el fet que les precipitacions que es formen després de l'envelliment del vi es dipositin a les vores del fons de volta de manera no enterboleixen la beguda. També pot ser degut a la pressió interna del recipient, que és igual en totes direccions; per tant, com més àrea de pressió, més possibilitat que l'envàs exploti. En disposar d'un fons enfonsat, les ampolles es fan més resistents a possibles cops. A més, gràcies a aquesta característica, les ampolles poden ser girades amb més facilitat mentre passen pel procés d'envelliment, que també està relacionat amb la deposició dels sediments.
