APREN A LLEGIR L'ETIQUETA D'UN VI
Un vi no es ven sol. Per aconseguir-ho, es vesteix d'etiqueta i aquesta és la seva carta de presentació. Des de sempre, els productors de vi han utilitzat les etiquetes per ajudar els consumidors a fer una elecció el més encertada possible d’un vi. A més de gaudir del seu disseny, que determina l'èxit comercial i de marca de qualsevol tipus de vi, gràcies a l'etiqueta podem conèixer els elements més importants i les qualitats que té l'escollit i saber per endavant, si som veterans en aquest món, si ens satisfarà o no.
El vestit d'un vi consta sempre d'una etiqueta principal acompanyada de les etiquetes menors: l'etiqueta inferior, situada just a sota de la principal, i la contraetiqueta, que es troba a la part posterior.
L'etiqueta principal és la que conté més informació. La primera cosa que reconeixem quan ens disposem a llegir una etiqueta és el nom comercial pel qual es reconeix un vi. A continuació se'ns indica la qualitat; aquest és un dels apartats més complicats, ja que la legislació europea únicament distingeix el vi de taula del de qualitat. Per a cadascuna d'aquestes dues categories, els països productors europeus tenen una legislació pròpia. Dins dels vins de qualitat, a Espanya ens trobem amb les Denominacions d'Origen, a França amb les Appellation d’Origine Contrôlée, i a Alemanya amb les Qualitätswein.
Una altra dada important que cal tenir en compte és la denominació varietal, és a dir, el tipus o tipus de raïm amb què s'ha elaborat el vi. Aquest és un dels detalls que més pot condicionar la nostra elecció, doncs, com és lògic, busquem un vi que ens agradi.
També hi trobem altres detalls d'informació rellevant, com l'any de collita (que fa referència a l'any en què es va recollir el raïm), el nom de l'embotellador, el grau d'alcohol i el volum contingut.
A la contraetiqueta sol aparèixer el segell oficial del Consell Regulador de la Denominació d'Origen. També hi podem trobar una nota de tast on apareixen les característiques visuals, aromàtiques i gustatives del vi, suggeriments de maridatge i el període d'envelliment del vi (criança, reserva i gran reserva).
Llegir l'etiqueta d'un vi és fàcil, però entendre-la ja és una altra història. A més, hem de tenir en compte que la procedència del vi canvia algunes de les dades que hem esmentat anteriorment. Per exemple, les etiquetes del Nou Món –Amèrica, Sud-Àfrica o Austràlia– són molt clares, amb el raïm ben etiquetat i el productor fàcil de trobar. En canvi, es diu que les etiquetes del Vell Món, que és bàsicament tota Europa, ‘amaguen’ informació; això, però, no és cert, doncs en aquest cas a la DO se li dóna més valor al terrer, i no tant al raïm. Per aquest motiu, si entenem de vins, podrem arribar a saber quina varietat han fet servir per elaborar el vi només coneixent la regió.
Cada ampolla de vi amaga, a més d'una preada beguda, un origen: la geografia que va veure néixer els raïms que li donen cos i una cultura que s'expressa a través del procés d'elaboració del vi en un lloc determinat. Per això és tan important saber llegir bé una etiqueta: per, a més de gaudir, conèixer l'expressió d'una regió del món, d'un país, d'un terrer.