ACCESSORIS ESSENCIALS PER AL VI (II)

Al post anterior d‘Accessoris essencials per gaudir del vi’, vam conèixer tres dels tipus de copes més usades tant als tasts de vi com dins de casa. Però si saber on beure un vi és essencial per poder-ne gaudir, saber com obrir l'ampolla per donar pas a un moment tan preuat resulta tan crucial o més que qualsevol dels procediments que seguim a l'hora de tastar un vi.

I és que obrir bé una ampolla és tan important com saber amb quin plat acompanyar-la. Allò que resulta primordial és evitar que caiguin trossos del tap –compte amb el suro– al vi. Per facilitar-nos aquest pas, hi ha diversos tipus de llevataps amb què podrem obrir la nostra ampolla sense haver de lamentar cap incident.

1.  De palanca. Aquest llevataps és un clàssic, i a més, és ràpid i fàcil d'usar. Consisteix en dues palanques a banda i banda d'un llevataps mecànic. Quan el cargol és incrustat al suro, l'únic que has de fer és pressionar les palanques cap avall per treure el suro. Gairebé sempre són més fàcils d'usar per obrir ampolles de vi que els llevataps regulars.
   
   
   
2. Plegable. És el model més comú a l'hostaleria pel fet que es pot portar a la butxaca. El mecanisme consta de tres elements: un petit ganivet per tallar el segell, una espiral metàl·lica que s'introdueix al suro i un fulcre metàl·lic que serveix de punt de suport per fer palanca.
   
   
   
3. De cargol. Permet l'extracció mitjançant un senzill enroscat continu, sempre en el mateix sentit. Destinat a reduir l’esforç físic, possibilita obrir l’ampolla amb suavitat. Un primer cargol penetra al suro i, quan ha arribat al topall, el segon s'acciona mitjançant dues palanques (en aquest cas es denominen de papallona) ​​o una rosca perpendicular per fer pujar el tap. Un anell de cuir, col·locat a la base del llevataps, protegeix i permet que s'adapti a les diferents boques d'ampolla.
   
   
   
4. D'ala. Es col·loca envoltant el coll de l'ampolla, mentre es dóna voltes al cargol sense fi que s'introdueix al suro alhora que pugen els braços que després baixarem per pujar el suro a pressió. Senzill d'usar, gairebé no cal fer força i, a més, no requereix d'inversions importants per aconseguir-ne un de bo.
   
   
   
5. De paret. Són, sens dubte, molt segurs, còmodes i els més ràpids; amb dos impulsos a una palanca, un cap avall i un altre cap amunt, destapa l'ampolla i descargola el suro. El seu greu inconvenient rau que, en ser fixos, no poden desplaçar-se a la taula perquè els comensals presenciïn el destapament.
   
   
   
6. De làmines. Molt usat per sommeliers, consisteix en dues fines làmines o patilles paral·leles entre si, acabades en punta, una més llarga que una altra. És un tipus de llevataps especial per a ampolles molt velles o amb suro defectuós que pugui trencar-se en cargolar el llevataps d'hèlix. És més antic del que es creu, ja que va ser patentat el 1879 als Estats Units.
   
   
   
7. D’aire comprimit. S'injecta aire amb una bomba travessant el tap amb una agulla. El corrent d'aire fa elevar el tap, però pot perjudicar l'estructura del vi, per això és poc utilitzat.

Utilitzeu el que més còmode us resulti i a gaudir del vostre vi. Salut!