LA GARNATXA TINTA, EL RAÏM DELS MIL NOMS

La Garnatxa tinta és una de les varietats de raïm més cultivades a la Denominació d'Origen Costers del Segre, així com també a la majoria de DO espanyoles. En tractar-se d'una de les varietats de raïm mediterrànies més estesa arreu del món, se la coneix sota nombrosos noms, des de Lledoner, Garnatxa o Garnatjo a diferents punts de Catalunya, fins a noms més refinats, com Aleante di Rivalto, a Itàlia, o Bois Jaune, a França.

Sembla que l'origen de la Garnatxa se situaria a Alacant, des d’on s'hauria estès per la resta d'Espanya i des d'Aragó fins al sud de França. A les darreres dècades també s'ha exportat a altres continents, com Austràlia, on viu un bon moment i es barreja amb Syrah i Monastrell.

On es cultiva?

És una varietat que s'adapta bé a terres sorrenques o amb pedres i a les lleugerament àcides. La seva maduració és tardana –aquests raïms es veremen més tard que altres–, per la qual cosa necessita condicions càlides i seques pròpies de climes mediterranis, sent resistent a les sequeres i al fred però sensible davant plagues i malalties.

Quin aspecte té?

Els raïms de Garnatxa tenen una fulla pentagonal de mida mitjana, trilobulada i amb sinus poc marcats d'un to verd fosc. La mida del raïm és mitjana i curta, de forma cònica, de vegades amb dues ales de la mateixa mida i en general molt compacte. Les baies són esfèriques i de mida mitjana, d'un color vermell o violeta fosc.

La pell del raïm Garnatxa és prima i lleugerament pigmentada. Les vinyes de més edat amb baix rendiment poden augmentar la concentració de compostos fenòlics i produeixen vins més foscos.

Quin tipus de vi ofereix?

La pell prima i la manca de pigmentació de la Garnatxa negra la converteixen en una varietat útil per a la producció de vins color rosa pàl·lid. Sovint es fa servir com un component de barreja, per a l'addició de cos i de sabor dolç afruitat a un vi. El raïm pot ser un problema per a l'enòleg a causa de la tendència a oxidar-se amb facilitat i perdre color. Per compensar els tanins naturalment baixos del raïm i els compostos fenòlics, alguns productors utilitzen la premsa excessivament forta i la fermentació calenta amb tiges per extreure la màxima quantitat de color a partir de les pells. Això pot ser contraproduent per produir sabors verds, herbacis i un vi aspre que no tenen la fruitositat vivaç característica d'aquest raïm. Per mantenir els trets de caràcter, se sotmet a una fermentació llarga i lenta a temperatures més fredes seguit per un període de maceració. Per frenar l'oxidació, el vi ha de ser sacsejat el mínim possible. L’ús de bótes noves de roure pot ajudar en la retenció de color i la prevenció de l’oxidació, però la influència del roure en excés pot encobrir el caràcter fruiter d’aquesta varietat.

Durant segles, la vinya Garnatxa s'ha barrejat amb baies de tota la gamma de colors. La més coneguda és la Grenache Noir o la Garnatxa vermella; a França, predominen els híbrids de Grenache Blanc o Garnatxa blanca. Al sud del país gal, així com a Sardenya, els mutants de Garnatxa gris i Garnatxa rosa també es fan servir per a l'elaboració de vins rosats i vins blancs lleugerament negres. Actualment no existeix consens entre els ampelògrafs sobre si la Grenache peluda o garnatxa peluda, amb les seves suaus superfícies inferiors de les fulles, és la mutació de la Garnatxa o simplement és una vinya parenta. L'enfiladissa coneguda com a Garnatxa tintorera és un sinònim del raïm Alacant tintorera, que és un creuament de Grenache i Petite Bouschet.