ULL DE LLEBRE, EL RAÏM DELS MIL USOS

Rep el títol de ‘raïm noble’, però tothom el coneix com Ull de llebre. També conegut com a raïm Tinta del País, Cencibel o Tempranillo en castellà, entre d'altres, és una de les varietats de raïm d'origen espanyol més cultivada a les Denominacions d'Origen del nostre país.

‘Tempranillo’ és un diminutiu de ‘temprano’, fent referència al curt període de temps que el raïm triga a madurar. Procedeix de la hibridació espontània de les varietats Albillo Mayor, un tipus de raïm molt conegut que s'elabora al centre de la Península, i la Benedicto, que gairebé no es cultiva, excepte a zones molt puntuals de la comunitat d'Aragó.

On es cultiva el raïm Ull de llebre

 L'Ull de llebre és el raïm que es cultiva exclusivament a Espanya i el més conegut fora del nostre país. Per obtenir aquesta varietat en la màxima qualitat es requereix un clima fresc; però per aconseguir el color intens i desitjat dels fruits i assolir els alts nivells de sucre requerits per a l'elaboració del vi, també cal calor. Aquests contrastos tèrmics són característics del clima mediterrani continental que predomina a les finques ubicades dins de la Denominació d'Origen de Costers del Segre. Actualment, el cultiu d'aquesta varietat es focalitza sobretot a les subzones de les Valls del Riucorb i Raimat.

 També trobem grans cultius d'aquestes vinyes a les Denominacions de Ribera del Duero, Rioja, Catalayud, Cigales, La Manxa, Somontano, Valdepeñas i la Conca de Barberà.

Quin aspecte té?

 El raïm Ull de llebre madur es caracteritza pel seu color negre blavós. Els raïms tenen forma cilíndrica i són compactes. Les baies són esfèriques, de color negre porpra amb una polpa incolora. Dóna aromes a fruits del bosc, especialment a gerds i maduixa.

Ull de llebre, quin tipus de vi ofereix?

En general, el vi elaborat a partir de l'Ull de llebre té una graduació alcohòlica alta i poca acidesa. Sol utilitzar-se en barreja, on predomina sobre les altres varietats, i la seva resistència en l'oxidació permet una convivència excel·lent amb el roure.

Els vins elaborats amb el raïm Ull de llebre poden ser de diversos tipus, si bé poden ser joves, aquells amb menys de dos anys d'envelliment i que han de ser consumits ràpidament perquè no perdin les seves qualitats; de criança, sotmesos a un procés d'envelliment d'almenys 24 mesos; reserva, que passen, com a mínim, tres anys; i Gran Reserva, que envelleixen 18 mesos en bóta i 42 més en ampolla.

Els vins a base d'Ull de llebre tenen un agradable color vermell intens i matisos violacis en la seva joventut, que amb els anys es transforma en un color ataronjat o teula. Les aromes primàries recorden fruites vermelles madures amb una mica de fruits secs. També deixa sentir fruits silvestres, guindes, gerds i una lleu olor de pastura acabada de tallar complementats amb tabac, cafè i cacau.

Posseeix un paladar franc, interessant en vi jove i vellutat quan envelleix. No és una varietat molt rica en tanins, per la qual cosa solen ser amables a la boca i saborosos. Té sabors que recorden les maduixes i fruits silvestres, com móres i groselles. El roure sol aportar notes de xocolata i vainilla.

Els vins a base de raïm Ull de llebre solen maridar molt bé amb plats d'aus. Una bona elecció en aquest cas seria el negre Protos (DO Ribera del Duero), encara que també podríem optar per un ull de llebre com el Roc Nu del celler Clos Pons. Si ens decantem per un menú a base de carn vermella, que també resulta un acompanyant perfecte per a aquest tipus de vi, podem escollir un monovarietal com el Pago de los Capellanes o una opció més assequible però igual d'encertada, el Gotim Bru del Castell del Remei.

L'augment de la superfície sembrada a l'última dècada dóna dades importants pel que fa al lideratge de les plantacions en els propers anys. I és que el cultiu de l'Ull de llebre ha augmentat més que el de qualsevol altre raïm entre els anys 2000 i 2010, convertint-lo en una de les varietats més esteses al món.