LA SUPREMÀCIA FRANCESA DEL CHAMPAGNE

Champagne no és només el nom que se li dóna a la regió on floreixen les ‘maisons’ elaboradores de xampany més famoses i conegudes de tot el món, sinó que també és la paraula usada per referir-se a un dels vins escumosos més consumit al món.

El xampany és un tipus de vi blanc escumós –tot i que també existeix la seva varietat en rosat–, elaborat a través de raïms generalment negres, que es comercialitza sota l'empara d'Appellation d'origine contrôlée, la certificació que garanteix certs aspectes geogràfics per a productes agrícoles com vins, formatges o mantegues, entre d'altres. Es realitza a través del méthode champenois.

 
Actualment, el xampany es considera un indispensable a moltes festes i celebracions, i el seu nom s'associa directament amb la regió francesa que el produeix.

L'origen del xampany 

El nom prové de la regió de Xampanya, al nord-est de França, encara que ja era conegut pels romans. Va experimentar el seu cim al segle XVII, quan el seu consum es va popularitzar a la cort anglesa i francesa gràcies a l'impuls d'algunes famílies de la regió. No va ser fins al 1660 quan es va començar a embotellar poc abans d'acabar la seva primera fermentació per tal de conservar millor les aromes, un procés que va fer aparèixer per primera vegada les bombolles que tant el caracteritzen. Al principi, l'efervescència va ser una preocupació per als elaboradors del xampany, ja que aquesta recent adquirida propietat feia esclatar moltes ampolles i saltar el mateix nombre de taps.

A partir de llavors, es van introduir una sèrie de canvis i millores patentats pel famós monjo Pérignon –el nom del qual dóna vida a un dels xampanys més selectes i famosos del món actual–, que evitaven que aquests problemes fessin perdre ampolles cada temporada, com subjectar el suro amb una grapa o elaborar unes ampolles de vidre més gruixudes. El problema de les bombolles va continuar sent un misteri fins que Louis Pasteur va descobrir la fermentació al segle XIX.

El mètode champenois

Aquest mètode té dues fases de fermentació: la primera, que es realitza a tonells, i una segona a ampolla. Per reactivar la fermentació en ampolla, s'hi afegeixen sucres o llevats. Com que la fermentació produeix CO₂ i l'ampolla està tancada, el gas es dissol al líquid i apareixen les bombolles. Aquesta segona fermentació també produeix sediments, per la qual cosa s'ha de deixar l'ampolla de cap per avall i girar-la un quart de volta un parell de vegades al dia amb l'objectiu que les partícules sòlides es dipositin al coll de l'ampolla, que posteriorment es congela, es destapa i es deixa que el gas elimini la resta de sediments propulsant la franja congelada cap a fora.

Després s'omple l'ampolla amb licor d'expedició, la qual cosa us confereix en sabor desitjat: brut, sec o semisec, per exemple.