LA MARCA DE LA NOSTRA TERRA
Els dominus de Roma bevien el vi especiat amb mel de les àmfores provinents de la bella Ilerda romana. Els frares de l'edat mitjana van aixecar els seus monestirs en terra de vinyes. I abans de la plaga de la fil·loxera, les terres de Ponent eren considerades la vinya de Catalunya. És una de les Denominacions d'Origen més joves, però, alhora, el territori més antic on es va cultivar la vinya. Descobrim la Denominació d'Origen Costers del Segre, el segell del terrer de les comarques lleidatanes.
La seva esplendor va començar als anys setanta, quan els americans van introduir la vinya californiana. No en va, en aquesta zona va ser justament on també es van plantar les primeres varietats dels grans vins francesos. De la regió de Bordeus es va adoptar la tinta Cabernet Sauvignon, i de la Borgonya, la blanca Chardonnay.
Costers de Segre lluita per fer-se un lloc entre les grans terres de producció de vi i ho fa amb la cura dels seus viticultors i l'aval de la personalitat especial dels seus vins. Sota la guia primigènia de Raimat, la subzona més àmplia de la DO, i durant molt de temps la més coneguda i estesa al mercat, s'han anat revaloritzant diferents cellers l'objectiu dels quals és el d'alçar uns vins de vegades desconeguts i, per això, no prou valorats. Caracteritzats per la seva modernitat, els cellers de Costers del Segre van ser pioners en la introducció de les bótes de roure americà, la verema mecanitzada o la instal·lació de sistemes de reg que en aquella època no s'autoritzaven. Aquest caràcter trencador ha estat la tònica d'una zona que fa prevaldre la qualitat del resultat per sobre dels prejudicis tradicionals.
La DO Costers de Segre amaga en si mateixa una gran varietat de vins. El clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i la persistent humitat de les boires d'hivern confereixen als vins la seva extremada personalitat, accentuada per la incommensurable labor i particular habilitat dels cellerers de la zona.
Majoritàriament, les vinyes estan situades entre els 200 i 400 metres d'altitud. A excepció de les vinyes de Castell d'Encús, a Talarn, que es troben entre 850 i 1.000 metres, fet que les cataloga com les de més altitud d'Europa. Geogràficament, les subzones d'Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de més altitud i influència pirinenca. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i un clima continental. Per la seva banda, la subzona del Segrià és característica de terres de secà, i les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.
Les pràctiques agrícoles ecològiques d'aquesta zona respecten el medi natural, i per això les vinyes tractades així són certificades com a Producció Integrada. El seu objectiu principal és seguir processos de producció respectuosos amb el medi ambient, utilitzar tècniques de cultiu poc agressives, reciclar i reduir residus i afavorir la diversitat de l'ecosistema respectant la flora i la fauna autòctones. Els cellers Raimat o La Gravera van ser dels primers a endinsar-se en la producció integrada d'entre tots els cellers d'Europa.
Actualment, a la DO Costers de Segre es comptabilitzen 35 cellers que elaboren vins blancs, negres, rosats i escumosos.